La meva prioritat ja no és una escola nova

La meva filla petita porta set anys al Vayreda, tants com fa que existeix aquesta escola, sempre en barracons.  L’altre dia, durant la concentració que es va fer a l’inici del curs per reclamar “l’escola d’obra”, el càmera de TVE li va dir: si et preguntem després què és el que més t’agrada de la teva escola, què contestaràs? Ella va respondre: “que si xoco contra una paret no em faig mal perque s’enfonsa”. El càmera va replicar: “però no voleu una escola nova?” – “Jo no, a mi m’agrada aquesta”.La majoria dels nens del Vayreda no coneixen res més, no troben res a faltar, i és més, se senten orgullosos de la seva escola. Com a mare, jo vaig ser especialment activa els primers anys, quan l’escola estava en un carreró estret i sense espai, per reclamar una millora en les condicions. Des del canvi d’ubicació i l’ampliació dels espais, a mi particularment ja m’està bé. Clar que preferiria un edifici modern i bonic, i els màxims equipaments possibles. Però tinc clar que l’escola és, abans que res, un lloc on els nens van a aprendre. I això aquí, com a mínim al curs de la meva filla, ho fan, i molt bé.
Si en aquests moments de retallades em donessin a escollir entre un edifici nou o més més mestres per poder donar una atenció més individualitzada per als nens, per exemple, ho tinc clar, escolliria la segona opció.   Si l’atenció el més individualitzada possible és necessària per aconseguir bons resultats en qualsevol cas, en una societat tan diversa com la nostra aquesta necessitat es multiplica. Un nombre reduït d’alumnes per mestre és, en la meva opinió, el primer requisit per tal de tenir un ensenyament de qualitat. I per a mi això és el que realment importa.
La meva prioritat ja no és doncs aconseguir un edifici d’obra. El que demano als nostres polítics és abans que res, invertir en recursos humans. No retallar el nombre de mestres, sinó augmentar-los, i invertir també en la seva formació contínua. Els mestres són l'element clau del sistema d'ensenyament, i invertir en ensenyament és imprescindible per millorar la preparació i la competitivitat del nostre país a mig termini.
Però aquesta és només la meva opinió. I si un dia la meva filla arriba a coneixer una escola que no sigui en barracons, ho celebrarem, per descomptat.

Publicat a www.forumroses.eu  el 19/09/2011