Mentides, plagis i internet

La generalització de l’ús d’internet, amb tots els seus avantatges, ha anat acompanyada també d’una sèrie de fenòmens indesitjables. Un d’ells és la  difusió via correu viral de mentides més o menys greus, que poden anar des d’inofensives (i falses) curiositats com la suposada descoberta de restes de gegants a la Xina, a dubtoses maneres de contraure extranyes malalties, passant per escrits  adjudicats a autors de renom mundial que s’esforcen sense resultats a desmentir l’autoria dels ensucrats textos, i arribant a falses denuncies de desaparició de persones, com és el cas de la d’una nena que vàrem tenir publicada per unes hores com a notícia en aquest fòrum no fa gaire temps.
De rebre correus d’aquests no n’està lliure ningú que disposi d’un compte de correu electrònic, però en la majoria de casos ni tan sols ho sabem. De fet, no vaig començar a sospitar de la veracitat de tots aquests missatges fins que em va arribar una carta de comiat que suposadament havia escrit García Márquez arrel de contraure un càncer. No sóc cap erudita, però el text no encaixava gens amb la imatge que jo tenia del seu estil. Vaig investigar una miqueta i de seguida vaig descobrir que no tan sols no l’havia escrit García Márquez, sino que a més s’avergonyia que algú pogués creure’l l’autor. Una cosa semblant li va passar a Jorge Luis Borges.
Aquesta petita descoberta va posar-me en guàrdia, i a mesura que he anat fent comprovacions he anat descobrint més i més informacions falses. La última (tampoc em dedico a comprovar tots els correus que rebo sinó només els que em criden l’atenció), la de la desaparició de la nena a la que he fet referència abans.
Per correu electrònic ens arriben també intents d’estafa en forma de inversemblants i enrevessades històries amb una enorme quantitat de diners a guanyar a canvi de fer un favor al remitent com a element comú.
Tots sabem que internet ha facilitat una nova i fàcil manera de fer deures i treballs: és el que es coneix popularment com a “copiar y pegar”. Però recentment he (hem) descobert que aquesta és també una pràctica habitual en persones adultes i respectades, Hi ha qui copia sense manies qualsevol cosa que trobi a la xarxa i li agradi, de vegades articles sencers incloent fins i tot fotografies, però això sí, ometent sempre l’autor.
A la vista de tot això, em pregunto quina serà la propera falsedat amb que em toparé.

Publicat a www.forumroses.eu el 22/03/2011